Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 18 de juny del 2020

Beques de les universitats privades

Suport a les rendes baixes i premis a les millors notes

 

De la mateixa manera que el Ministeri d’Educació i Formació Professional ha anunciat canvis en les condicions de la convocatòria general de beques universitàries, bàsicament en la nota que s’exigeix per rebre complements econòmics a la beca bàsica i en els llindars de renda que donen accés als ajuts, les universitats privades han reforçat els seus respectius programes per ajudar a pagar la matrícula, ampliant en molts casos els terminis per sol·licitar una beca i augmentant els recursos que s’hi destinen.

Els estudiants dels centres privats també tenen accés a les beques generals, però l’import que poden rebre no cobreix el preu privat sinó que es percep una quantitat equivalent al preu públic. En la majoria dels casos, els ajuts de les universitats privades són compatibles amb la recepció d’una beca pública.

Arsenal d’ajuts

 

L’arsenal de beques privades és extens. Aplicar un descompte al preu de la matrícula dels estudiants amb una renda familiar baixa i una bona trajectòria acadèmica és una de les modalitats habituals, però els ajuts més ben dotats acostumen a ser els que premien els millors expedients dels estudiants de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS).

A la Universitat Ramon Llull (URL), per exemple, Blanquerna atorga beques a l’excel·lència acadèmica que cobreixen fins al 80% de la matrícula del primer curs del grau, amb la possibilitat de renovar-les en els següents cursos, si es diposa d’un 8,5 de mitjana de Batxillerat o d’un 9 si l’alumne prové d’un CFGS i se supera una prova específica.

En un altre dels centres d’aquesta universitat, l’IQS, també és demana un 8,5 per aconseguir una reducció de fins al 50% de la matrícula. En aquest cas, els ajuts familiars a l’alumnat amb necessitat econòmiques que acrediti un rendiment acadèmic satisfactori poden arribar a comportar una rebaixa del 75% del preu.

Beques excepcionals i reversibles

 

Esade, també dins de la URL, demana un 9,5 de Batxillerat per optar a una reducció d’un 75% del preu del grau. A banda, la Covid-19 ha dut el centre a crear un ajut limitat al primer quadrimestre del curs 2020-2021. Els beneficiaris obtindran un descompte de fins al 85% del cost de la matrícula d’aquest període, ampliable al segon quadrimestre si la seva situació econòmica no millora, que pot ser reversible si es conclou que les dificultats eren estrictament de caràcter cojuntural. En aquest últim supòsit s’haurà de pagar amb posterioritat tot el curs.

La Salle compta amb un ampli repertori d’ajuts per a estudiants de grau. Amb un expedient de matrícula d’honor, la reducció pot ser del 70% i amb un 8, del 50%. Aquest centre de la URL disposa d’una modalitat de beca que vol incentivar la incorporació d’un major nombre de dones a les enginyeries. A les noies que disposin d’un 7 de mitjana en els estudis previs d’accés al grau se’ls ofereix pagar un 70% de la matrícula.

Afectats pels ERTO

 

Dos centres més de la URL, la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, apliquen reduccions tant als estudiants que requereixen suport econòmic com als més brillants. Sant Ignasi ha tret una convocatòria extraordinària que possibilita que els estudiants amb un progenitor que hagi patit un ERTO, estigui en situació de desocupació o bé sigui autònom i hagi hagut d’aturar la seva activitat, puguin optar a una beca per un import equivalent al 90% del preu del grau. Es demana al beneficiari una nota de 6, com a mínim, a la prova d’admissió per accedir al centre.

Estudiar i treballar

 

Entre les diferentes opcions d’ajuts de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) hi figura una modalitat que permet als estudiants percebre una retribució, des del primer any, a canvi de dedicar 20 hores setmanals a realitzar pràctiques no curriculars vinculades als estudis en empreses i institucions.

Els campus de Vic i de Manresa de la UVic-UCC també han ampliat els premis als estudiants amb un bon expedient acadèmic, als quals se’ls ofereix una rebaixa del 40% del preu de la matrícula.

Sense requisits econòmics

 

Les beques d’excel·lència de UIC Barcelona cobreixen el 80% de la matrícula de primer (pot arribar a ser de tots els cursos). No hi ha requisits econòmics, ara bé es demana un 8 de nota mitjana del primer any de Batxillerat o cicle d’FP (als graus d’Educació un 9 si s’ha estudiat un CFGS). Una segona tipologia de beques a l’expedient acadèmic reclama un 7 (a primer de Batxillerat) als aspirants del grau d’Arquitectura. El descompte que s’ofereix a la matrícula és aleshores menor (pot arribar a un 60%).

La Universitat Abat Oliba (UAO) disposa igualment d’ajuts al mèrit acadèmic, on es tenen present el curículum i la renda familiar, i de forma complementària el nivell de d’idiomes, el Treball de Recerca del Batxillerat i les activitats socials i extracurriculars que el candidat desenvolupa.

Centres adscrits a les universitats

 

Els centres adscrits a les universitats públiques, amb preus privats, disposen de la seva pròpia política de beques. A banda d’això, els estudiants d’alguns d’aquests centres es poden beneficiar de la convocatòria d’ajuts de la Generalitat per aquesta tipologia de centres.

N’hi ha alguns, com l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), que bonifiquen els estudiants que procedeixen dels centres educatius que formen part de la mateixa xarxa. En aquest cas, l’ajut equival a reconvertir el preu privat dels seus graus en una quantitat idèntica a la del preu públic dels mateixos estudis per a aquells que han estudiat en un col·legi salesià.

Centres adscrits com Gimbernat han adoptat polítiques de fraccionament del pagament del cost dels estudis en un elevat nombre de mensualitats, de fins a 12, per alleugerir la càrrega econòmica que representa el preu privat.

dimarts, 9 de juny del 2020

La matrícula de 1r dels graus públics costarà el curs vinent entre 1.202 i 1.801 €

Vuit anys després que la Generalitat apujés les matrícules universitàries un 60% d’un curs a un altre, el Govern català ha decidit rebaixar els preus del curs vinent un 30%. D’aquesta manera, l’erari passa d’assumir el 75% del cost d’una plaça universitària a fer-se càrrec d’un 85% com a mínim.

Finalment, el compromís de reduir els preus que es va associar a l’aprovació, l’abril, dels pressupostos de la Generalitat, tot i que estan pendents de ser reelaborats per culpa de la Covid-19, s’ha materialitzat en el projecte de decret de preus per a l’any vinent que Universitats va donar a conèixer la setmana passada.

L’anunci va arribar una setmana després que la Conferència General de Política Universitària del Ministeri d’Universitats prengués un acord que obliga a rebaixar els preus dels graus que imparteixen les universitats públiques de les comunitats autònomes on els estudis superiors són més cars.


Les noves matrícules

El nou decret de preus, pendent de publicar-se al DOGC, comporta que un primer curs complet (60 crèdits) dels graus universitaris catalogats com de coeficient d’estructura docent A (ADE, Dret, Educació Infantil o Educació Primària, per exemple) costi a partir del curs vinent 1.202 euros, amb els 141 euros de taxes per serveis acadèmics i administratius incloses; si els estudis han estat classificats com de coeficient B (Comunicació Audiovisual, Periodisme, Psicologia…), el preu serà de 1.643 euros, i si formen part del C (com és el cas de les enginyeries, Infermeria o Medicina), de 1.801. Fins ara, la forquilla de preus anava dels 1.657 e. (coeficient A) als 2.513 del C.

Recàrrecs més assequibles

Els recàrrecs als quals els estudiants han de fer front quan es matriculen per segona, tercera o quarta vegada d’un crèdit també han estat objecte d’una rebaixa substancial. Així, en el cas de les enginyeries, per exemple (un dels àmbits on és freqüent la repetició de matèries), les segones matricules d’un crèdit passaran de 49 a 31 euros, i les terceres de 106 a 74. El preu del crèdit d’aquests estudis en primera matrícula ha quedat fixat en 27,67 euros.

El projecte de decret manté les bonificacions i exempcions de l’anterior, tot i que no es recuperen les rebaixes que beneficiaven fins al 2012 les famílies monoparentals.

Beques Equitat

Universitats ha anunciat en paral·lel que mantindrà les beques Equitat (la fórmula que es va implantar per mitigar els efectes de l’augment del preu de les matrícules a partir del curs 2012-2013) per als  estudiants amb un nivell de renda familiar més baix, que podran seguir beneficiant-se d’aquests ajuts. Cal veure, no obstant, les dimensions del col·lectiu que s’hi podrà acollir, donat que tradicionalment aquests ajuts han arribat a menys estudiants dels que s’esperava o s’havia anunciat.

dimarts, 26 de maig del 2020

L’examen de català de la Selectivitat es desplaça al segon dia, i el d’Història a la tercera jornada

Els exàmens de la Selectivitat d’enguany, que començaran a les 9 del matí, obligaran a establir un descans de 90 minuts entre la primera i la segona prova que se celebri durant la jornada matinal (cadascuna de les quals tindrà una durada d’una hora i 30 minuts, com sempre) per poder procedir a la desinfecció i neteja de les aules, de manera que el segon examen s’ha convocat a les 12 del  migdia.
La Covid-19 obliga aquesta vegada que les proves es realitzin al llarg de quatre jornades, una més de les habituals; que l’examen de Llengua Catalana i Literatura, que habitualment es duia a terme durant el primer día, se celebri el segon, i que la prova d’Història, que tradicionalment es fixava per al segon dia, es desplaci a la tercera jornada dels exercicis. Les proves de Llengua Castellana i Literatura i Anglès continuaran realitzant-se el primer i segon dia, respectivament.
El nou horari manté la franja horària reservada per a la prova de Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials durant el primer dia de la Selectivitat, però trasllada l’examen de Matemàtiques al tercer dia (fins ara se celebrava el segon).

Primera jornada

El dimarts 7 de juliol s’han convocat, a més de l’examen de Llengua Castellana i Literatura, els de Ciències de la Terra i del Medi ambient i Fonaments de les Arts en horari de matí, juntament amb el de Matemàtiques aplicades. A la tarda, a partir de les 15h, s’han programat les proves d’Anàlisi Musical, Història de l’Art i Física.
Els estudiants que s’hagin d’examinar de matèries que coincideixen en el mateix horari (com pot ser el cas d’Anàlisi Musical i Història de l’Art, que pertanyen a la mateixa modalitat de Batxillerat) ho faran de manera continuada, sense sortir de l’aula.

Segon dia

El dimecres 8, a banda dels exercicis de Llengua Catalana i Literatura i Llengua Estrangera, que ocuparan la franja matinal, es duran a terme les proves de tres matèries de modalitat més: Electrotècnica, Economia de l’Empresa i Literatura Catalana.

Tercera sessió

El Dijous 9 arribarà el torn de l’examen d’Història, al qual seguiran, entre les 12 i les 13,30h, els de Dibuix Artístic, Llatí i Matemàtiques. Per a la tarda, estan programats els exàmens de Dibuix Tècnic, Història de la Filosofia i Literatura Castellana.

Tancament

L’últim dia, el divendres 10, es dedicarà a les proves de Química, Disseny i Geografia i, en horari de tarda, Biologia, Cultura Audiovisual, Grec i Tecnologia Industrial.

Resultats

Els resultats s’anuncien per al dimarts 21 de juliol. Durant els dos dies següents es podrà sol·licitar la revisió dels exàmens.

dimecres, 13 de maig del 2020

Campanya PROIDE pel COVID-19


#LaSalleCovid19 #LaSalleACasa Algunes escoles tenen sistemes de subministraments d’aigua molt cars per falta de pous en terrenys propis. La higiene en aquelles escoles, precària abans de la pandèmia, es veurà molt compromesa amb el reincorporament escolar. Fes el donatiu ara per ajudar els més necessitats a les zones d’acció de les ONGD lasal·lianes a través d’aquest link


dilluns, 11 de maig del 2020

Dissertacions Filosofia 2n BAT


ÉS CONSISTENT L’UTILITARISME DE MILL?

L’utilitarisme és una teoria que va ser fundada a finals del s. XVIII per el teòric Jeremy Bentham i va impulsar el filòsof John Stuart Mill. Evoca des d’una base sociopolítica fins als valors com l'educació o la sanitat pública. Com totes les teories crea debat, entre si estan d’acord o no. I en aquest cas el que es realitza és si es pot trobar una lògica. La resposta més clara és que no en té i no estic d’acord amb la teoria.

Primerament, com la teoria de l’utilitarisme planteja, les teves accions causin dolor o felicitat sempre seran globalitzades, és a dir, buscar la felicitat mirant pels teus interessos és ser egoista. El problema es produeix quan el plaer comú fa mal a unes altres persones. Segons diu, sempre hi haurà una petita comunitat que patirà aquest bé comú però que passa quan es transgredeixen els trets universals? Encara que una gran part vulgui tenir el plaer no es poden treure els drets de la vida, la família o l’educació. Per tant la base de la teoria  cau.

Seguidament, trobem la llibertat. Tal com diu l’utilitarisme un individu ha d’entendre que el millor és l’harmonia social i ha de ser educat per a poder assolir-la. Però si un ésser sempre ha de fer les accions intentant que la felicitat sigui per a la gran majoria mai podrà actuar d’acord amb el que vol, l’estan oprimint les seves accions a unes determinades que se suposen han de fer-li feliç encara que no hi estigui d’acord, a més d’això proposa que es produeixi una secularització des de l’educació per a que interioritzin els valors per a aquesta harmonia i tranquil·litat.

En conclusió, l'utilitarisme de J.S Mill que planteja tenir una felicitat col·lectiva no es pot sustentar amb unes bases lògiques primerament perquè pel plaer de la comunitat no es poden transgredir els trets universals i a més per la poca llibertat que deixa a l'individu i la secularització que es produeix mitjançant l’educació.

Beatriz Álvarez, 2n Bat A

  
LA CONSISTÈNCIA DE L’UTILITARISME

En l’actualitat entenem la teoria de l’utilitarisme de John Stuart Mill com la base de l’Estat modern: proporcionar la major quantitat de béns per la majoria per aconseguir la felicitat col·lectiva. D’aquesta manera la satisfacció privada i pública van de la mà, tot i que a vegades s’ha de sacrificar una decisió personal pel bé de la majoria. Aquesta doctrina avui en dia és criticada per alguns que creuen que ja no és consistent. Tot ser una qüestió de debat, jo estic convençuda que l’utilitarisme encara continua vigent en el segle XXI. 

En primer lloc, JS Mill defensava “la major felicitat per el major nombre”, la qual cosa vol dir que l’utilitarisme sempre defensarà la recerca de la felicitat sempre i quan la satisfacció privada i pública estiguin unides. A això anomenem altruisme: ens sacrifiquem quan una  decisió no ens beneficia personalment però si que afavoreix a la majoria. Aquesta podria considerar-se la base de l’utilitarisme i és la que contribueix a la felicitat universal. ¿Per què diem, llavors, que l’utilitarisme encara continua vigent avui dia? Doncs perquè l’objectiu principal de l’Estat modern és encarregar-se de la felicitat dels ciutadans. Un exemple d’això són els pobles que estan al costat d’un aeroport, que han de viure escoltant constantment avions enlairar-se i aterrar. És obvi que no podem prescindir dels aeroports perquè com a ciutadans tenim dret a viatjar, per aquesta raó l’Estat sacrifica la felicitat de la minoria per la de la majoria.  En segon lloc, els crítics de l’utilitarisme aprofiten el tòpic del circ romà per criticar la doctrina. Segons ells, un utilitarista sempre preferiria la mort d’un cristià en un circ que la infelicitat del públic que l’observa. Això no té cap ni peus perquè JS Mill va establir el principi del dany, el qual explica que nosaltres tenim la llibertat de fer el que vulguem, sempre i quan no realitzem un mal cap als altres. Aquest principi ha d’estar per sobre de qualsevol pensament i acció. Fer que un cristià fos assassinat només per a que la majoria fos feliç significaria que els altres estarien intervenint en la seva llibertat, quan Mill va afirmar: “la meva llibertat acaba on comença la llibertat de l’altre”, la qual cosa vol dir que nosaltres tenim el dret de decidir sobre la nostra vida, però no sobre la dels altres.  

A tall de conclusió, jo crec que l’utilitarisme és una doctrina molt consistent avui dia perquè és la base de l’Estat capitalista. Tant l’altruisme com el principi del dany són dos principis que el fonamenten i se’ls ha tingut en compte a l’hora d’elaborar lleis per mantenir l’harmonia entre ciutadans.


Ruth De Antonio, 2n BAT A

Actualment és objecte de debat la teoria de l’utilitarisme de John Stuart Mill , aquest no va arribar als extrems de Bentham, però sí que va col·locar la idea del que  és útil en un lloc elevat del seu sistema filosòfic. A l'hora d'establir què és el moralment correcte, doncs, va establir com pilar fonamental perseguir el major bé per al major nombre de persones. Jo hem decanto per dir que la teoria l’utilitarisme esdevé la base per constituir un estat.

En primer lloc, la base de l’utilitarisme és proporcionar el major nombre de bens pel major de persones. Per exemple en l’àmbit urbà, la construcció d’un parc per exemple si no tenim nens petits al nostre voltant, nosaltres difícilment podrem utilitzar aquell parc però el que fem és mirar si això li beneficiarà a la gran majoria de la població.

En segon lloc, cada individu té dret a actuar d'acord amb la seva pròpia voluntat en tant que aquestes accions no perjudiquin o danyin als altres »(el famós,« la meva llibertat acaba on comença la llibertat del meu veí »). Segons això, en les nostres vides hi ha certes parcel·les 6 d'actuació en les que ningú pot entrar. Si una acció duta a terme per nosaltres només ens afecta a nosaltres, llavors ni la societat ni l'estat ni absolutament ningú té dret a intervenir o prohibir-la. En qualsevol cas, per això abans caldrà determinar què és el que entenem per mal. Mill, per exemple, considera que l'ofensa, una cosa comunament esgrimit per vetar la llibertat d'altres, no és una forma de dany. Mill més que cap, serà gran defensor de la llibertat d'expressió.

Per concloure, la llibertat o per l’altre costat proporcionar el major nombre de bens pel major nombre de persones, són dos dels pilars de la teoria de l’utilitarisme el qual jo crec que actualment la trobem vigent sobretot en política o en l’estat que tenim avui dia.
Carla Garcia, 2n bat A


La consistència de l’utilitarisme 
                                          
Avui en dia la teoria de John Stuart Mill sobre l’utilitarisme es tradueix a proporcionar la major quantitat de béns per la majoria de gent amb l’objectiu de aconseguir una felicitat col·lectiva i individual. Les conseqüències de les accions es valoren, segons la quantitat de felicitat que aporten per al major nombre possible encara que hagis de sacrificar coses per a tu mateix. Actualment aquesta doctrina filosòfica es criticada per gent que pensa que ja no es sòlida.  Des de el meu punt de vista l’utilitarisme encara es vigent en el segle XXI.

Primer de tot, John Stuart Mill defensava “la major felicitat per el major nombre de persones”, això implica sempre buscar i defensar la felicitat. Com he comentat abans, de vegades cal sacrificar-se un mateix quan la decisió beneficia a un gran col·lectiu i això te un nom, altruisme, es considerat com la base principal de l’utilitarisme ja que contribueix a la felicitat del grup. L’utilitarisme continua actiu avui en dia ja que l’objectiu principal de un Estat és encarregar-se de la felicitat dels seus ciutadans, tot i que en algunes ocasions s’ha de sacrificar la felicitat d’una part de la ciutadania per una part majoritària, com pot ser l’exemple d’algunes construccions que poden molestar alguns però beneficien a molt d’altres.

Per un altre part s’utilitza el concepte del circ romà per criticar la doctrina de l’utilitarisme. Segons els crítics, diuen que prefereixen la mort d’un ciutadà per poder satisfaci la felicitat de tot un públic, cosa que no té cap sentit per John Stuart Mill ja que ell diu que la llibertat i els dret d’una persona acaben on comencen els drets i llibertats d’un altre i que tenim total dret sobre la nostre vida però no sobre la vida dels demes, ja que quan es perd una vida humana això es considerat una pèrdua global i col·lectiva i això de cap manera es pot nombrar com un bé comú.

Com a conclusió, considero que l’utilitarisme es una doctrina actualment viva ja que des de el meu punt de vista és la base principal d’un Estat Capitalista. Actualment jo crec que en el moment d’elaborar una llei tenen en compte tant l’altruisme com l’utilitarisme de magnituds per tal de poder mantenir als ciutadans contents.

Mar Mainat, 2n bat A


ÉS CONSISTENT L’UTILITARISME DE JOHN STUART MILL?
John Stuart Mill, considerat el pare de l’Utilitarisme, va ser una persona que va ser un experiment del seu pare, James Mill i això el va marcar molt, des de ben petit al tenir tants coneixements va decidir agafar la teoria del seu pare i un gran amic seu, Jeremy Bentham, i millorar-la i així ho va fer, perquè gracies a John Stuart Mill avui en dia tenim la gran majoria de coses gracies amb ell i al Utilitarisme.
En primer lloc, cal recordar que John Stuart Mill, va ser una persona en general molt desgraciada i amargada, però això no li va impedir millorar el concepte de l’Utilitarisme. Tot i ser un desgraciat John Stuart Mill recordem que ell va fer la diferencia de la felicitat entre les coses que ens donen plaer i aquelles que no, ell deia que potser una cosa no et genera felicitat perquè per tu no es útil però per altres persones si i per tant tu no has de ser egoista i queixar-te sinó que has de ser altruista ja que tu utilitzaràs altres llocs públics que et generen felicitat i d’altres no, per tant, John Stuart Mill, un dels seus pilars basics del Utilitarisme es que s’ha de fonamentar amb persones altruistes, i crec que gracies a ell  avui en dia la gran majoria de persones respectem un parc, o una discoteca o un salo de ball....
En segon lloc, cal recordar que John Stuart Mill va crear el principi del dany , seguint les pautes de Immanuel Kant que deia que sempre has d’actuar de la mateixa manera que vols que actuïn amb tu. Mill va decidir crear el principi del dany, que ell el va basar en tu pots dir, pensar i fer absolutament tot el que vulguis sempre i quan no facis mal a ningú, i si fas mal a alguna persona des del teu interior ha de sortir una veu que et fa rectificar i tot això es podria aconseguir gracies a l’educació. Per mi gracies a aquesta raonament de Mill avui en dia podem tenir a les nostres mans, una escola publica.
Per concloure, si  l’Utilitarisme de John Stuart Mill es consistent i molt, gracies a ell i als seus fonaments podem tenir una gran educació publica i la gent es mes cívica, per tant l’Utilitarisme ens ha donat pràcticament tot.
Jordi Manau, 2n Bat A

ÉS CONSISTENT LA TEORIA DE L’UTILITARISME DE J.S. MILL?

Al llarg dels anys, s’ha evidenciat que l’ètica utilitarista defensada en vida pel seu propi autor amb la finalitat d’evitar la degradació de la moral humana, no donaria cap resultat si s’apliqués a les societats actuals del s.XXI.

En primer lloc, mitjançant l’utilitarisme de la regla es distingeixen les accions bones de les dolentes, concebent com a positives aquelles que suposin un bé per a la majoria de les persones. Aquesta base però, resulta   inviable a causa del gran egoisme que presentem els éssers humans, que ens fa lluitar pels nostres interessos individuals ¡, per tant, per garantir la nostra pròpia supervivència.

En segon lloc, l’utilitarisme qualificat dona per fet que els plaers superiors, com l’educació, sempre s’imposen davant els inferiors, com comprar-se roba. Ara bé, en una societat actual con la nostra, existeixen una sèrie de valors que ens condueixen a buscar la felicitat plena en els béns materials, i a més, inconscientment, creiem que sense aquests és impossible ser realment feliç.

Per concloure, és indiscutible que en una societat materialista i amb uns instints primaris tant presents, aquest principi resulta una teoria difícilment aplicable.

Claudia Muñoz, 2n Bat A

ÉS CONSISTENT L'UTILITARISME DE JOHN STUART MILL?
Pregunta per a un debat

Es innegable que el utilitarisme va ser un pas molt important en temps de la creació dels estats liberals-capitalistes (i en l'assoliment d'una educació obligatòria i pública). Tot i així, segons el debat obert per Ramon Alcoberro sembla que el utilitarisme ha perdut la seva consistència al llarg dels anys i, personalment, concordo amb la seva opinió.

En primer lloc perquè, segons el utilitarisme, una persona ha de ser sempre lliure per decidir. Però, si realment això fos cert per què som nosaltres, els països del primer món, els qui decidim sobre temes que no ens concerneixen, com l’eliminació de l’obligatorietat del burca en les dones musulmanes? La resposta és que donem per fet que la nostra educació i cultura són les úniques vàlides, perquè a diferencia de la educació impartida en aquells països la nostra és, en part, superior (a nivell de coneixements); i ens adjudiquem el títol de defensors dels pobres. 

I en segon lloc, relacionat amb el tema educatiu que Stuart Mill tant defensava, perquè l’educació ha de servir per buscar un bé comú, la major felicitat pel major nombre de persones. I, per bé comú, ens referim al “bé global”. Realment podem ser feliços, o directament bones persones, si permetem que, mentre els nostres fills van a l’escola, altres nens de països tercermundistes treballin pel nostre benestar? La resposta és clara,  la magnitud moral hauria de superar el benestar propi.

En definitiva, la teoria utilitarista no es sosté sense un canvi de mentalitat per part dels països capitalistes. El utilitarisme, doncs, ha perdut consistència en un món on s’anticipa la felicitat individual a la global, on obviem el dret a decidir lliurement  de segons qui i  avantposem la nostra manera de veure el món, creient-nos amb el dret a fer-ho.

Fins a quin punt es capaç d’arribar la critica de l’utilitarisme?

Al llarg de la història, diversos valors han anat evolucionant al mateix temps que ho feia la societat, tot i que a vegades aquests han pogut tenir un petit retrocés. Un dels més importants i que més ha canviat de posició es el dret a la vida; el qual avui dia no s’hauria ni de qüestionar ni d’arribar a pensar que es pot treure. 
   
En primer lloc, la vida es un dret humà del qual cadascun es responsable i el qual ningú et pot treure o tenir vot sobre ell sota cap circumstància. Aquest és donat quan un neix i en una escala de valors es situaria en el lloc més alt, donant-li la major rellevància.
En segon lloc, tot i que moltes vegades s’han fet referències a donar prioritat a la felicitat dels altres, com va fer J.S. Mill, en aquest aspecte no s’hauria de tenir en compte; ja que per molta diversió que pot portar-li a una altre persona, la teva llibertat va per sobre de qualsevol cosa.

Com a conclusió, el valor de la vida no es una qüestió que s’hauria de discutir perquè es un dret humà que tenen totes les persones i, a més, les llibertats de cada una van per sobre de les dels altres, tot i que puguin no dirigir-los a aconseguir aquesta felicitat màxima.

Marta Tejeda, 2n Bat A

Jeremy Bentham, creador de l’utilitarisme i John Stuart Mill, figura fonamental d’aquesta doctrina arriben a la conclusió de que una acció ha de ser considerada correcte en funció de les conseqüències que aquesta provoca.

En primer lloc, a diferencia d'Aristòtil que deia que una acció es correcta en funció de la felicitat que provoca en l’individu, la teoria utilitarista es basa en la felicitat des d’un punt de vista col·lectiu i utilitza el principi de la utilitat, entès com proveïment del major bé possible al major nombre de persones, a la qual cosa, Mill donarà gran importància al sacrifici de l’individu cap a una societat.

En segon lloc, des del punt de vista de John Stuart Mill, la felicitat  ha de ser contemplada des de una perspectiva racional. Ell  fa una diferenciació entre els plaers creant així una jerarquia de plaers, els superiors i els inferiors, i donant-li més importància als superiors ja que són aquells que no desapareixen, amb els quals pots arribar a una felicitat vertadera i que a la vegada son un bé social, com seria l’educació tant en valors com en coneixements.

En definitiva, l’utilitarisme de John Stuart Mill es centra en la felicitat col·lectiva, donant gran importància als plaers superiors, sobretot a l’educació, i dient que la nostra racionalitat hauria d’actuar avanç de fer una acció.

Ainhoa Uralde, 2n Bat A


SERVEIX L’UTILITARISME PER DIRIGIR LA SOCIETAT ACTUAL?

Jeremy Bentham va ser el primer teòric social, polític i econòmic del utilitarisme. Aquest nou corrent polític va ser recolzat per James Mill, el seu gran amic. El nou model donava suport a l’educació i la sanitat pública, entre altres demandes. James va experimentar les bases de l’utilitarisme amb el seu fill, John Stuart Mill, que va rebre una infinita educació aïllat a casa. J. S. Mill va ser el principal representant de l’utilitarisme en Europa. La base principal d’aquest corrent es recollir el major nombre de béns per el major nombre de persones. Aquesta idea proporciona un plaer qualitatiu per la societat, és a dir, garanteix una societat amb facilitats per autorrealitzar-se i, per tant, amb molts nombres de garantir la felicitat a cada individu.

En primer lloc, avui dia totes les persones, com a meta personal, volen arribar a la felicitat. Segons J. S. Mill, per arribar a aquesta felicitat hem de garantir que les persones del nostre entorn siguin felices també. Si les persones del teu entorn no son felices, és impossible que tu ho siguis. Mill proposa la idea de la felicitat col·lectiva; si ens preocupen per aquesta felicitat comuna alhora garantim la felicitat personal. Si garantim la felicitat col·lectiva assolim el bé comú per la societat, aquest bé ens garanteix una satisfacció, tant pública com privada. 

En segon lloc, la vida humana ens ha garantit, de generació en generació, unes bases d’adaptació. La idea de tenir una supervivència assegurada ens obra les portes a viure una vida plaent. J. S. Mill introdueix dos tipus de plaer: els superiors i els inferiors. Els plaers inferiors ens limiten, son aquells materials; quan tenim una mica d’aquest plaer, volem més i més per tenir-ho sempre, encara que siguin efímers. Els plaers superiors no son quantificables, en el moment que els adquireixes els tens introduïts per sempre, son infinits. Els béns superiors ens proporciona un saber extra, aprenem dels plaers infinits, ens fa autorealitzar-nos com a persones. En canvi, si disposem la nostra felicitat en els béns inferiors, depenen d’allò volàtil, serem infeliços. Per tal, si volem garantir la nostra felicitat en els béns superiors garantim una felicitat infinita. 

Per concloure, l’utilitarisme és un nou corrent, tant polític com econòmic. Aquest moviment ens garanteix amb una base moral: buscar el major nombre de béns comuns per garantir el bé individual. Si cadascú es preocupa de la felicitat de les persones del seu entorn, garanteix un bé  comú per la societat. La felicitat col·lectiva que ens apropa a la felicitat individual. Una forma per apropar-nos a la felicitat és aprendre dels plaers superiors. Ens proporciona un coneixement infinit i una felicitat qualitativa, ja que ens fa créixer personalment. 

Naira Alemán, 2n Bat B


L’UTILITARISME DE MILL

Els filòsofs sempre han intentat trobar una teoria que busqués el Bé Comú pels ciutadans i donar-li un paper just a l’Estat. Tot i que han proposat moltes teories al llarg dels anys, considero que la més apropiada i més encertada és la de John Stuart Mill, l’utilitarisme. 

En primer lloc, Mill defensa l’utilitarisme, és a dir, l’estat ha de proporcionar el major nombre de béns al major nombre de persones possibles. És evident que no tothom estarà d’acord amb les accions que facis, per aquest motiu, apareixen les figures dels admiradors i detractors. Tot i així, l’utilitarisme busca sempre el benefici de la majoria per aconseguir la felicitat de la població. 

En segon lloc, Mill tracta dos plaers, els inferiors i els superiors. Els superiors no es poden quantificar i són permanents, ningú te’ls pot treure. En canvi, els inferiors, sí que es poden quantificar però no perduren en el temps, són efímers. J. Mill li dona molta més importància als superiors. Estic totalment d’acord amb ell perquè si dipositem la nostra felicitat en els plaers inferiors, que són efímers, quan no els tenim no som feliços. Llavors basaríem la nostra felicitat en els superiors ja que són estables i permanents. És la única manera d’arribar a la felicitat vertadera. 

Per concloure, buscar de trobar la felicitat per la majoria de la població i l’aposta pels plaers superiors, demostra que l’utilitarisme és una doctrina del pensament totalment fiable i vigent en els nostres dies. 

Noa Garcia, 2n Bat B


UNA VIDA SUPEDITADA A LA MAJORIA?

J.S.Mill va rebre els principis utilitaristes que el seu pare va instrumentalitzar sobre ell, fent que aquest adquirís el major nombre possible de coneixements. Aquest fet va marcar la seva vida i la seva filosofia, portant-lo a defensar uns principis utilitaristes diferents als de Bentham i el seu pare. Seguint la màxima d’aconseguir el major felicitat per al major nombre de persones, sóc egoista si penso en garantir la meva vida sobre la felicitat de la majoria? 

En primer lloc va subratllar la importància tant de la quantitat com de la qualitat dels plaers, i els va dividir en superiors, aquells que no es poden quantificar i són de la pròpia persona, és a dir, ningú te’ls pot treure i, a més, perduren en el temps. I els inferiors, aquells quantificables que sovint són efímers. 

En segon lloc la llibertat és més ideològica que realista ja que l’opinió  de la majoria és la que s’acaba imposant. Tot i així, sempre hi haurà una minoria opositora a la qual se li ha de permetre ajuntar-se i imposar les seves decisions si unificant-se superen a la majoria, evitant caure en una tirania. 

Per concloure, la vida és única a una persona i ningú te la pot treure sense el teu consentiment. El teu benestar existencial és un plaer superior personal i, tot i que una majoria te la vulgui treure, la pèrdua d’una vida en cap circumstància pot comportar la felicitat de la col·lectivitat. 

Irati Cen Gázquez, 2n Bat B


L’UTILITARISME COM A FONAMENT DE LA SOCIETAT

Per a què no hi hagi un descontentament social, els govern solen proporcionar allò que la majoria dels seus ciutadans volen. Això es coneix com utilitarisme, un model teòric, polític, econòmic i social que es basa en proporcionar el major nombre de béns al major nombre de persones. Però hi ha qui creu que aquest model no pot funcionar ja que no sempre el que la majoria vol ha de ser el correcte. J.S. Mill, principal teòric de l’utilitarisme, ja va preveure formes per evitar males situacions.

En primer lloc, Mill dóna molta importància un bé determinat per prevenir qualsevol maldat, l’educació. Ell el determina com un bé no quantificable, així que l’Estat l’ha de proporcionar de forma gratuïta i pública. D’aquesta manera, el ciutadà vetllaria tant pel seu bé com pel dels demés. Evitant així una societat egoista que només mira pel bé individual i no pel comú, de tal manera que s'aconseguiríem una harmonia social.

En segon lloc, l’utilitarisme no funciona fins que el ciutadà no associa que ell no pot aconseguir la felicitat si les persones del seu entorn no són felices. Aquesta relació s’anomena associacionisme. Els civils només podran arribar a aquesta conclusió a partir d’una bona educació , així que, conseqüentment, faran el bé evitant qualsevol desigualtat social.

Queda clar que el utilitarisme si que pot funcionar en la societat si fomentem l’educació. Amb ella no aconseguiríem ciutadans egoistes, ja que, inconscientment asociarien que no poden ser feliços si la resta de la comunitat no és. Com a conseqüència, obtindríem una societat reflexiva que pensés en el bé comú.

Judith Gómez, 2n Bat B


FUNCIONARIA LA TEORIA UTILITARISTA EN EL S.XXI?
Al llarg dels anys, s’han anat creant moltes tendències filosòfiques importants, algunes de les quals no tindrien sentit si les apliquéssim al món actual en el que vivim. Una d’elles és l’utilitarisme de John Stuart Mill ja que no podria funcionar en la nostra societat.
En primer lloc, Mill deia que per aconseguir una societat equilibrada i aconseguir el major nombre de béns per al major nombre de persones, hauríem d’aplicar-nos l’ utilitarisme altruista, és a dir la satisfacció col·lectiva; però això no funcionaria ja que nosaltres som persones egoistes i simplement mirem per la nostra felicitat, és a dir, una satisfacció privada.
En segon lloc, segons Mill, s’hauria d’intentar mirar per les persones més febles i garantir la inexistència d’una desigualtat social, ja que això condiciona la llibertat humana, degut a que qui més recursos té, més oportunitats tindrà en un futur. Actualment, la desigualtat social és un fet evident en la societat i que no té indicis de millorar, per tant la teoria de Mill no tindria cap sentit.
En definitiva, podem pensar que la teoria utilitarista no funcionaria en el nostre sistema capitalista, ja que vivim en un món ple de persones egoistes que només volen la seva pròpia felicitat; i on existeix una clara desigualtat social en la que no tothom te les mateixes oportunitats.
Irene Milà, 2n Bat B

UNA VOLUBLE DOCTRINA

És evident que ,trobant-nos en un país semi-capitalista i democràtic, l’utilitarisme seria considerat un focus enlluernador cap un paradís del benestar. Malgrat això, la realitat dista molt de la utopia dictada, principalment, per John Stuart Mill. 

En primer lloc, la imposició d’uns valors ètics per mitjà de l’educació comportaria restringir la diversitat de pensament, fet que es contradiria amb un dels principals postulats: la llibertat de l’ésser. I no només això, sinó que si s’excava una mica més en un món no tan objectiu i mesurable com el que es presenta, és fàcil afirmar com una aspiració a la universalitat deixaria al seu pas moltes ments disconformes. Conseqüentment, i segons el mateix utilitarisme, aquesta doctrina faria el mal.

En segon lloc, la concepció d’uns plaers intel·lectuals superior als carnals no faria més que erradicar la part més animal i primitiva de l’ésser humà. Si bé és cert que el que ens distingeix de la resta d’organismes és la desenvolupada capacitat de raonar, també ho és que la repressió dels instints, sobretot els libidinals, impedeixen l’assoliment d’una sana felicitat. 

En conclusió, un sistema que peca d’idealista i ambiciós atès la creença d’una  estesa única moral racional és signe de la volubilitat i inconsistència d’aquesta a l’hora de la pràctica.

Alba Polo, 2n Bat B



És consistent l’utilitarisme de Mill?

Des de sempre, molts filòsofs han buscat donar-li un paper correcte i justificat a l’estat, i canviar així la societat per a aconseguir el que cadascun d’ells creia que era el millor. Però de tots els models, n’hi ha un que és el que encapçala la llista, aquest és l’utilitarisme de Mill.

Per començar, Mill creu que per a proporcionar un bon nivell de vida per a la població, l’estat s’ha de centrar a garantir el major nombre de béns per al major nombre de persones. I es que arribar a un enteniment comú és impossible, així que s’ha d’apostar per a una felicitat que satisfaci al màxim de persones possibles. Així el percentatge i el balanç de la felicitat del poble son positius, inclús si a vegades la minoria ha d’actuar com a màrtir.

Per a continuar, Mill parla dels plaers. El filòsof explica que hi han 2 tipus de plaers: Els superiors i els inferiors. Els superiors, els quals es basen en l’aprenentatge i l’entrenament de la ment, porten a una felicitat indiscutible i infinita, mentre que els inferiors, els quals son materials i aporten una felicitat efímera. Això té sentit quan per exemple comparem el fet de llegir un llibre o menjar-se un gelat. El primer ens donarà uns coneixements que ja tenim apresos per sempre, el segon ens portarà a un curt període de felicitat que a la llarga portarà més mal que altra cosa.

Per finalitzar, i havent analitzat com el model de major nombre de béns per a major nombre de població i la jerarquia de plaers, ambdós tenen sentit i raó, podem afirmar que l’utilitarisme de Mill és consistent sens dubte.

Daniel Rodríguez, 2n Bat B


L’utilitarisme sempre ha partit de la base en que els humans fem el bé, el que nominarem “utilitat”, per assolir el plaer, el qual ens proporciona felicitat. Aleshores, l’objectiu es assolir la felicitat col·lectiva? Es aquí, on l’utilitarisme de J.S Mill guanya importància, i es que ell defensa que no es simplement la suma d’interessos particulars perquè, no tots els plaers tenen el mateix valor i hem de buscar la felicitat vertadera, punt de vista que comparteixo totalment.

En primer lloc, hem de diferenciar els plaers inferiors i momentanis, dels plaers que aporten creixement personal. Ens hem d’allunyar dels plaers egoistes que ens donen una satisfacció momentània. Si nosaltres ens centrem en assolir un plaer intel·lectual, es a dir, un superior, estem contribuint amb un bé individual que permetrà assolir el bé col·lectiu i per tant la felicitat del conjunt.

En segon lloc, en el text podem observar un exemple molt utilitzat que crítica la manera de pensar de J.S Mill, el “circ romà”. En la seva obra, parla de que existeixen màrtirs i herois, que sacrifiquen la seva felicitat per satisfer als altres, Mill es refereix a aquests casos com excepcionals, ja que encara que ell defensi que per assolir la felicitat pròpia has d’estar envoltat de persones que també ho són i així garantir la felicitat del conjunt, no vol dir que ens hem de preocupar per buscar la felicitat dels demés.
Per concloure, cito dues frases de la filosofia de J.S Mill que donen suport al punt de vista expressat: “Millor ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet” i “millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet”. Mill expressa en aquestes línies que el “neci” i el “porc” es conformen amb un plaer inferior perquè son egoistes, mentre que “Sòcrates” i el “humà”  han experimentat els dos tipus de plaers i saben que els inferiors són momentanis, per tant busquen la Felicitat vertadera.

Nil Torrelles, 2n Bat B